Gayà sempre va tindre instint golejador, en el seu primer partit a Paterna va marcar sis gols

José Luis Gayà va esclatar de ràbia quan va marcar el gol amb la Roja en l'últim sospir, significava l'empat davant Alemanya després d'estar en el lloc just per a enviar la pilota al fons de la xarxa amb la seua esquerra. La seua reacció va ser un cúmul de sentiments, el seu caràcter guanyador no va estar acompanyat dels resultats desitjats amb el Valencia CF, al qual no va poder ajudar per lesió en les últimes jornades de la passada temporada. Malgrat la gran competència en la seua posició, Gayà sempre està i la seua resposta a Stuttgart va ser espectacular.

Una mescla d'alegria i de records de la seua infància. Sent un xiquet era rar no veure a José amb una pilota i una camiseta amb l'escut del Valencia CF, un sentiment inculcat per la seua família i del qual ara és ambaixador, un exemple. No era el primer gol de Gayà ni segurament serà l'últim, el seu instint golejador el va cultivar des de ben xicotet, de fet, el València CF ho va fitxar del CE Pedreguer sent davanter i en el seu primer partit de captació en la Ciutat Esportiva… va marcar sis gols. Ningú va dubtar amb el seu fitxatge, era un jugador que feia coses diferents fins a convertir-se, pas a pas i sempre amb els peus en el sòl, en un dels millors jugadors en la seua posició i un dels capitans de l'equip de la seua vida.

Francisco Crespo, entrenador de Gayà en alguns tornejos quan va començar a jugar a futbol, recorda en VCF MEDIA que “era un davanter pur i et ficava gols del no-res, et feia un regateig i es posava davant del porter. En els seus inicis, en prebenjamines i benjamins, tenia una picardia molt bona, com veia als porters xicotets d'alçada els tirava la pilota per dalt perquè sabia que no anaven a arribar. Això ja demostrava una mica el camí al qual anava a arribar, se li veien coses diferents als altres, era un golejador nat, sempre buscava la porteria contrària”.

Mai dóna una pilota per perdut, viu cada moment com si fóra l'últim i no es rendeix fins al xiulet final, com va demostrar davant Alemanya. El seu caràcter guanyador ho va forjar en el Camp Municipal del seu Pedreguer natal. “No li agradava res que li llevaren la pilota ni que li marcaren al seu equip, a més de ser molt sacrificat, perquè si perdia la pilota tornava a la seua àrea a recuperar-lo”, afirma Crespo, orgullós per veure a Gayà en la selecció i lluint el braçalet de capità del Valencia CF: “És un dels millors d'Europa i un espill a seguir per a tots pels valors que transmet. Per a nosaltres és un orgull que un del teu poble lluïsca el braçalet de capità del Valencia CF quan ho han portat llegendes històriques del club, és el màxim”. La seua pròxima parada? Aquest diumenge davant Ucraïna (20.45 hores).

Fotos: SEFÚTBOL | RFEF